Què és Ecolocal? 

Obrint camí vers la compra pública responsable

Per altra banda, Ecolocal promou l’ús de productes ecològics certificats, el que incideix en pràctiques agrícoles de menys impacte i la sostenibilitat ambiental. La defensa i promoció dels aliments ecològics locals incideix no  només en la reducció d’emissions de CO2 evitant els aliments quilomètrics, sinó també en l’adaptació de la  pagesia al canvi climàtic (foment la diversitat en la producció, creació de relacions de suport enfront, afectacions per situacions meteorològiques extremes…).

Durant el període 2020-2024, la XAMEC ha liderat el projecte de creació i implantació del segell Ecolocal. El projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del Programa de subvencions anuals “Impulsem el Que Fas” i a la feina conjunta d’institucions públiques i d’una gran diversitat d’agents del sector de la restauració i l’agroecologia que hi han participat. Actualment, més de 20 menjadors estan en procés de certificació i la nova instrucció de compra pública alimentària de l’Ajuntament de Barcelona l’ha incorporat com a criteri a considerar en les licitacions públiques.

D’aquesta manera s’aposta per un segell que ofereix a les consumidores (en aquest cas de menjadors escolars i altres col.lectivitats) la garantia, en base a la traçabilitat que proposa el segell, que les gestores s’abasteixen de productes que compleixen la normativa ecològica i que han estat produïts “localment”. Al mateix temps, la proposta ofereix a les administracions públiques que gestionen licitacions públiques d’aquests àmbits, una eina per a poder incorporar als plecs i facilitar la tasca d’elecció de proveïdors compromesos amb aquests criteris.

Donat el caràcter l’innovador d’aquest segell, Xamec ha impulsat un Grup Motor on participen la certificadora Intereco, l’Ajuntament de Barcelona, la Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Aquest grup ha realitzat un procés extens el darrer any per a afiançar l’Ecolocal. Durant el procés, s’ha obert un ampli debat on s’han analitzat experiències Europees i s’ha dut a terme un extens anàlisi, amb la col.laboració en l’apartat jurídic de Mensa Cívica i el Grupo de Compra Pública Verde de la Universidad de Alcalà. Tota aquesta ingent tasca ha anat destinada a perfilar els aspectes tècnics de la certificació per tal de que pugui ser incorporada amb garanties als plecs de licitacions de menjadors de col.lectivitats (inicialment escolars tot i que el sistema tindria recorregut per a poder-se implementar més enllà, donada, a més, la necessitat de fomentar aquest model en tots els àmbits a la llum de l’emergència climàtica i tenint en compte criteris de sostenibilitat i salut).

En aquest context, el desafiament principal que encara el segell i avaluació dels plecs de contractació, i també les entitats compromeses amb la implementació d’aquest tipus de criteris rau, principalment, en com s’hauria d’especificar en els plecs públics el criteri de proximitat, ja que a nivell legislatiu no hi ha una directiva clara al respecte que permeti superar les restriccions que marquen la legislació europea de compra pública quant a la lliure competència.

Continuant el procés realitzat pel Grup Motor d’Ecolocal s’ha pogut determinar que un criteri territorial/administratiu (provincia, comunitat autònoma) no és defensable jurídicament, ja que suposa un greuge comparatiu i pot ser fàcilment impugnable. 

A partir, doncs, d’analitzar experiències en aquest sentit i de revisar jurídicament com hauria d’articular-se, efectivament el criteri local, es planteja la següent possibilitat:

Determinar circuits curts de comercialització, els quals tenen pocs intermediaris i, per tant, garanteixen:

• Menor petjada ecològica deguda al transport i la logística.
• Més frescor i, per tant, major benefici per a la salut de les persones consumidores.

Ambdós criteris poden ser utilitzats alternativament per a fer esment a la proximitat sense resultar discriminatoris i, per tant, podrien ser incorporats a les licitacions públiques per tal d’afavorir el producte local. A la pràctica, fins ara, era possible dividir contractes o prioritzar aquells productes amb garantia IGP/DOP semblaria adient expressar-los a partir d’una delimitació kilomètrica, que és la que utilitza Ecolocal en la seva certificació. No obstant en aquest sentit, el Grupo de Investigación de la Compra Pública Verde de la UAH ha elaborat aquest informe on argumenta com hauria de ser la justificació de la qüestió territorial dins els plecs de licitacions públiques.

Caldrà, però, seguir treballant de la mà de les administracions i ens encarregades de redactar les licitacions per a aterrar aquests criteris amb solvència als redactats concrets i seguir avançant cap a un model de menjadors col.lectius més sostenible ambiental i socioeconòmicament.

Aquí el famós curs d’Agricultura Regenerativa que estem organitzant des de XAMEC gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya mitjançant les subvencions de la CONVOCATÒRIA SINGULARS 2023.

Gratuït per a la pagesia (desplaçament, allotjament i menjars inclosos).
És un temari dens, i són molts dies. Abaix podeu veure tot el programa i aquí podeu formalitzar la vostra inscripció.

En una combinació única i mai vista abans, vénen Jairo Restrepo des de Colòmbia, Nahuel des d’Argentina i Eduardo des de Canàries.
Val la pena l’esforç i la participació. És el germen del gran canvi que ha de venir!
Salut i Agroecologia

CONTENIDOS DETALLADOS DEL CURSO:
MARTES 8 OCTUBRE
Mañana : Salud y nutrición vegetal (EDUARDO FRANQUIZ)
• Principios biológicos en la nutrición vegetal.
• Factores ambientales en la formación de hábitats y microhabitats.
• Biodiversidad y salud de los ecosistemas agroforestales.
• El Carbono como elemento de comunicación nutricional:
➢ Cultivo del Carbono y la cosecha del H2O.
➢ Fabricación de biochar.
• Construcción y mantenimiento de un suelo orgánico.
• Elaboración de humus hidrolizado.
Tarde : Cromatografía (EDUARDO FRANQUIZ)
• Análisis del potencial vital del suelo a través de la cromatografía.
• Descripción e interpretación general de un cromatograma.
• Características ideales de un cromatograma.
• Conservación de cromas.
• Tareas de campo:

➢ Recolección de muestras de suelo.
➢ Proceso de tratamiento de muestras.

MIÉRCOLES 9 OCTUBRE
Mañana: Microbiología (EDUARDO FRANQUIZ)
• La microbiología como elemento determinante en el bioma del suelo.
• Microorganismos eficientes nativos.
• Grupo funcionales de microorganismos. Reproducción y activación e inoculación. ➢ Grandes
descomponedores de materia orgánica
➢ Estabilizadores de suelo
➢ Constructores de suelo
➢ Movilizadores de nutrientes
➢ Descontaminadores de suelo
➢ Formadores del sistema inmunológico
Tarde:
Construcción agraria de base (NAHUEL LEVAGGI)
Cromatografía (EDUARDO FRANQUIZ)
• Tareas de análisis de laboratorio. ➢ Preparación de reactivos.

➢ Preparación del papel filtro.
➢ Sensibilización del papel filtro.
➢ Análisis.
➢ Revelado.
• Interpretar el uso de la cromatografía para la verificación microbiológica.
• Medidas correctivas adecuadas según la interpretación.
• Errores frecuentes en el proceso de análisis cromatográfico.

JUEVES 10 OCTUBRE
Mañana : Salud y nutrición vegetal (EDUARDO FRANQUIZ)
• La diversidad mineral en el equilibrio nutricional.
• Elaboración de Ormus.
• Elaboración de harinas de huesos.
• Harinas de rocas y su disolución.
• Balanceo mineral en el equilibrio nutricional.
• Biomasa, tipos de mulch y activación.
• Cálculo de aboneras según la necesidad de cultivo.
• Preparados nutricionales.
Tarde:
Base social, Ejes de acumulación, estructura y metodología de construcción de base (NAHUEL
LEVAGGI)
Regeneración de suelos contaminados. (EDUARDO FRANQUIZ)
• Adventicias como bioindicadoras del estado de salud del suelo.
• El suelo ideal.
• Técnicas orgánicas de descontaminación de suelos.
• Observación del estado biológico del suelo:
➢ Test biológico del suelo

VIERNES 11 OCTUBRE
Mañana:
Crisis e impactos de la agricultura industrial sobre el campo y la sociedad. (JAIRO RESTREPO)
Formas de visibilización, intervención y lucha. (NAHUEL LEVAGGI)
Experiencias a nivel mundial sobre agricultura orgánica (JAIRO RESTREPO).
Principios básicos de la agricultura orgánica sobre el manejo de los suelos.
Tarde:

Trabajos prácticos, elaboración de abonos orgánicos fermentados y elaboración de fosfitos y
sus aplicaciones en los diferentes cultivos. (JAIRO RESTREPO)

SABADO 12 OCTUBRE (no hay nada que festejar)
Mañana: (JAIRO RESTREPO)
Exposición sobre la nutrición de cultivos con los abonos y la aplicación de fosfitos.
Campo: geológico evolución y agricultura. Exposición con elaboración de maqueta en campo.
Tarde:
Planteo de políticas públicas. (NAHUEL LEVAGGI)
Elaboración de fermentados para la agricultura. (JAIRO RESTREPO)
Elaboración de microorganismos fermentados sólidos y reproducción de material de bosque.
Elaboración y activación de microorganismos fermentados para la nutrición de diferentes
cultivos.
Recomendaciones nutricionales de los fermentos enriquecidos con minerales para ser
aplicados en los diferentes cultivos.
Elaboración de quelatos e hidrolatos.
Elaboración de mierda de vaca fermentada para la micro nutrición de cultivos (supermagro).
Elaboración de fertilizantes nutricionales nitrogenados a partir de lana, plumas, cueros y
desechos de pescado, etc.
Conferencia sobre quelatos.

DOMINGO 13 OCTUBRE
Mañana: (JAIRO RESTREPO)
Experiencia con el montaje de biofactorías para la producción de bioinsumos orgánicos.
Tarde:
Propuestas transformadoras del modelo agrario (NAHUEL LEVAGGI)
Elaboración de caldos minerales calientes para el control de insectos y enfermedades en los
diferentes cultivos. (JAIRO RESTREPO)
Elaboración de caldos fríos para el control de insectos y enfermedades en los diferentes
cultivos.
Clausura y entrega de certificados.