A XAMEC fa temps que treballem perquè els menjadors escolars siguin espais educatius, saludables i alineats amb la sobirania alimentària. Aquest any hem pogut fer un pas més: hem creat una guia pràctica pensada per acompanyar AFAs que volen avançar cap a models de gestió més participats i agroecològics.
Aquest document neix de l’experiència acumulada per les gestores de menjador de XAMEC i recull eines, criteris i mirades que sovint no són accessibles per a les famílies. Hem volgut que sigui un far: una orientació clara per entendre què és possible demanar, què és legítim defensar i com transformar de veritat el servei de migdia.
Molt aviat estarà disponible per descarregar-la a la nostra web.
Volem que arribi a totes les AFAs, escoles i comunitats educatives que busquen eines clares per impulsar un canvi real —no només simbòlic— cap a menjadors que posin la vida, la salut i el territori al centre.
Finançat amb els ajuts Impulsem el que fas 2024 de l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa.
La llarga trajectòria de Xamec i de L’Ortigacoop per promoure la transformació agroecològica i assessorant en matèria d’alimentació sostenible en el marc dels menjadors escolars va fer constatar la necessitat de recursos de suport específics per l’espai migdia de les escoles.
Tot i que al llarg dels últims anys han sorgit múltiples programes de suport a centres escolars que busquen impulsar l’alimentació sana, justa i sostenible en aquest entorn es va detectar per part de les entitats impulsores del projecte que els programes, en general, s’implementen a la franja lectiva i per tant, que hi ha una mancança en quant a la difusió del model a l’estona del menjador i esbarjo corresponents, tant cap a l’alumnat com cap al personal encarregat de l’espai migdia. Precisament en tractar-se d’una estona on l’alimentació té un paper central i amb un ampli ressó pedagògic va sorgir l’impuls per a crear un programa que treballés en aquesta direcció.
Les dues entitats han estat treballant braç a braç amb productors/es, centres educatius, administracions i empreses gestores de menjadors escolars en aquests i altres programes. En les avaluacions realitzades en el marc d’aquests projectes ha aparegut de forma recurrent la necessitat de donar suport al monitoratge que està amb els infants a l’hora de dinar per a formar-se en el marc de l’alimentació sostenible i per a poder acompanyar, explicar i dotar d’arguments i continguts els canvis que es van introduint en els menús escolars.
Alhora, en el marc de les mateixes avaluacions i en la trajectòria descrita, ha sorgit la necessitat de reivindicar l’espai del menjador com un espai pedagògic a revalorar. Dotar de recursos i eines pedagògiques aquesta franja horària respon a una visió integradora de la comunitat educativa on els continguts i els aprenentatges no només es donen a l’aula, i a l’oportunitat que suposa treballar l’alimentació i els seus impactes en aquest sentit.
Finalment, destacar que la voluntat de la proposta que presentem és complementar els programes ja existents i aportar un ventall de recursos que puguin sumar i enriquir les guies pedagògiques ja impulsades des d’aquests espais.
Fruit de tota aquesta feina i amb el suport del programa Enfortim l’ESS de l’Ajuntament de Barcelona neix aquest projecte, pensat per acostar l’agroecologia als menjadors escolars, en concret a les estones de lleure on els infants realitzin activitats lúdiques per a conèixer més aquest model, i que les persones acompanyants els puguin guiar en conèixer més aquest model.
Amb aquest esperit va nèixer el projecte del Banc de Recursos Agroecològic que és una eina que les promotores del projecte posen a disposició de la comunitat, de manera que les entitats compromeses amb el model hi puguin accedir per fer-ne difusió.
La proposta s’estructura amb uns roll-ups per a l’espai migdia, jocs per als moments d’esbarjo i dossiers pedagògics per al monitoratge i resta de comunitat educativa acompanyats d’una formació destinada al personal dels centres educatius.
Próximament us en desvetllarem més i posarem a disposció de la comunitat els materials relatius al Banc.
Projecte desenvolupat en el marc del programa Enfortim l’ESS amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona
amb el suport de
XAMEC conclou la primera anualitat del projecte Cuina Slow de Fermentació a les escoles al marc de les Línies d’ajuts del PEAC de l’Estratègia Alimentària de Catalunya.
El projecte neix de la voluntat de Xamec de generar un marc d’acció per a introduîr la fermentació d’aliments vegetals com a tècnica d’aprofitament alimentari a les escoles i estudiar la forma òptima d’implantació que tindria, les limitacions i les possiblitats.
Desprès de portar a terme dues reunions del Grup de Treball, tanquem la primera iteració del projecte havent aprofundit en la conversa sobre la possibilitat d’incorporar aquests processos a les cuines escolars amb l’objectiu que la comunitat educativa es beneficíi d’aquests aliments funcionals, al mateix temps que es fomenta l’aprofitament alimentari. Hem aclarit la terminologia i els processos relatius als ferments.
En el segon any la proposta es dissenyar els protocols i circuits, i validar-los, per a poder utlitzar efectivament i amb garanties, aquests processos culinaris a les cuines, actualment escolars i, tant de bo, en un futu a altres col.lectivitats perquè el major nombre de persones es beneficíin d’aquests productes i reduïr el malbaratament de productes vegetals frescos.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Fermentar a les escoles, evitar el mabaratament, impulsant l’aprofitament alimentari i, al mateix temps, promovent aquests aliments funcionals a les comunitats educatives per la seva aportació de sabor, nutrients i com a eina de millora de la sostenibilitat. Aquests van ser els incentius de la Xamec a l’hora de postul.lar-se a les subvencions de les Línies d’ajuts del PEAC de l’Estratègia Alimentària de Catalunya, projecte que iniciem gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya.
Donat el caràcter innovador d’aquest projecte, la Xamec ha dissenyat tot un procés d’investigació, en primer lloc realitzant entrevistes a les escoles associades per a tenir dades sobre la gestió dels excedents. Amb el recolzament de les dades obtingudes a continuació s’inciarà un Grup Motor amb diversitat d’agents institucionals, más actors pertanyents a organitzacions claus al sector i incloent també expertes en la materia per a analitzar i avaluar la possibilitat d’incorporar aquesta tècnica culinària als menjadors escolars amb totes les garanties. L’objectiu del projecte és poder extreure, al mateix temps, un protocol-guia, que permeti utilitzar aquesta tecnologia ancestral en altres entorns de menjadors col.lectius.
Tenim per davant un projecte ambiciós i inèdit que ens omple de satisfacció poder desenvolupar, amb tot el rigor i l’experiència de la nostra organització i de les professionals compromeses amb la sostenibilitat i l’agroecologia que ens assessoren.
Aviat us en compartirem més.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
La fàbrica de Bioinsums de les BARC
Al mes d’octubre de 2024, la trobada del curs d’Agricultura Regenerativa va marcar un moment històric per als agricultors locals i les comunitats implicades en la transformació agroecològica. Aquest esdeveniment no només va ser una ocasió per compartir coneixements, sinó que va donar el tret de sortida a la posada en marxa de la fàbrica de Bioinsums de les BARC (Bases Agroecològiques de Recursos Compartits), ubicada a la finca dels Tugas, a Viladecans. Aquesta iniciativa no només busca reduir l’impacte ambiental de les pràctiques agrícoles, sinó també establir un espai de BioResistència on es fomentin solucions alternatives i sostenibles per a l’agricultura del futur.
La creació d’un espai compartit
Una de les fites més importants d’aquest projecte va ser la creació d’un magatzem d’eines compartides entre els pagesos participants. A través d’una reunió oberta, es va crear un espai de debat on els agricultors van poder expressar les seves necessitats, compartir experiències i valorar les eines que millor s’adaptaven a les seves activitats. Després de diverses converses constructives i analitzar diverses opcions, es va acordar invertir en tres màquines essencials per a l’agricultura regenerativa:
1. Roller Crimper: eina per a la destrucció controlada de cobertures vegetals, una tècnica fonamental per a la pràctica de l’agricultura sense treballar el sòl.
2. Sembradora Pneumàtica: màquina de precisió per a la sembra de llavors, especialment adaptada a les tècniques de mínim treball de sòl.
3. Voltejadora de Compost: indispensable per a la correcta gestió del compostatge, permetent l’aireig i el moviment dels materials orgànics per aconseguir compost de qualitat.
Aquestes màquines representen una part fonamental de la transició a un model agrícola més respectuós amb l’ecosistema, però el seu ús requereix una gestió eficient i cooperativa entre els agricultors.
Conclusions
Un dels aspectes més destacats de la reunió va ser la discussió sobre els costos associats a la compartició d’aquestes eines. Després de valorar les opcions, es van arribar a les següents conclusions:
– Cost compartit: El principal avantatge de la compartició d’eines és la reducció de costos per a cada pagès. Com que les màquines seran utilitzades per un grup de fins a 11 usuaris, els costos individuals es minimitzen. Tot i això, es va constatar que màquines com la Voltejadora de Compost, que s’utilitza aproximadament 100 hores anuals, tenen un cost per hora que continua sent elevat, fet que caldrà gestionar amb cura.
– Cost de l’operador: Un altre factor important que va sorgir durant el debat va ser el cost associat a l’operador de les màquines. Especialment per a les màquines amb un ús més intensiu com la Sembradora Pneumàtica, el cost de l’operador pot augmentar significativament els costos totals, per la qual cosa caldrà establir mecanismes per optimitzar aquest factor.
– Impacte del transport: A mesura que les màquines es compartiran entre diverses finques, el cost de transport també afecta el cost total. En el cas de la Sembradora Pneumàtica, el transport per desplaçar la màquina a les diverses ubicacions d’ús pot incrementar les despeses logístiques, un aspecte que serà necessari tenir en compte per a l’eficiència del sistema.
Un model cooperatiu amb reptes i oportunitats
Aquest model de recursos compartits ofereix una solució innovadora per als petits agricultors que, tot i disposar de poc capital, necessiten accedir a maquinària especialitzada per dur a terme pràctiques regeneratives. La creació de la fàbrica de Bioinsums i la possibilitat de compartir eines amb altres pagesos obre noves oportunitats de col·laboració i sostenibilitat, alhora que fomenta una xarxa de suport entre professionals del sector.
Tanmateix, aquest sistema de recursos compartits requereix una bona coordinació i una gestió eficient dels costos operatius, incloent-hi el transport i l’operador. Si bé el compartir eines permet una reducció de costos inicials, és important establir un sistema de compensació equitatiu i transparent per a garantir la viabilitat a llarg termini de la iniciativa.
En conclusió: camí cap a la BioResistència
La fàbrica de Bioinsums de les BARC a Viladecans es presenta com una iniciativa clau per avançar cap a una agricultura regenerativa i ecològica, on els recursos es comparteixen i s’aprofiten de manera responsable. Aquest espai de BioResistència pot esdevenir un punt de referència per a altres comunitats agrícoles que vulguin incorporar pràctiques sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
El camí no està exempt de reptes, especialment pel que fa a la gestió econòmica i logística, però les primeres passes són prometedores. Amb l’esforç conjunt de tots els participants i la creació de xarxes de suport mutu, es fa un gran pas cap a un model agrícola més cooperatiu i regeneratiu.
Projecte portat a terme amb el suport de:
Què és Ecolocal?
Ecolocal és una certificació pionera que permet garantir la procedència ecològica i de proximitat dels aliments en restaurants, menjadors escolars i altres col·lectivitats.
El projecte és una proposta per fomentar l’alimentació sostenible i saludable en el sector de la restauració liderada per la XAMEC, que és una xa
rxa formada per agents de tota la cadena alimentària vinculada a la restauració col·lectiva i social agroecològica (producció, distribució, empreses gestores de menjadors, consumidores finals i societat civil).
El segell va néixer el 2021 amb l’objectiu de generar un enfortiment de l’agricultura ecològica i local donat que promou no només el producte de proximitat sinó sobretot que aquest producte sigui de producció ecològica, promocionant per tant també els canals curts de comercialització, garantint així relacions més equilibrades entre els diferents agents de la cadena alimentària.
Obrint camí vers la compra pública responsable
Per altra banda, Ecolocal promou l’ús de productes ecològics certificats, el que incideix en pràctiques agrícoles de menys impacte i la sostenibilitat ambiental. La defensa i promoció dels aliments ecològics locals incideix no només en la reducció d’emissions de CO2 evitant els aliments quilomètrics, sinó també en l’adaptació de la pagesia al canvi climàtic (foment la diversitat en la producció, creació de relacions de suport enfront, afectacions per situacions meteorològiques extremes…).
Durant el període 2020-2024, la XAMEC ha liderat el projecte de creació i implantació del segell Ecolocal. El projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del Programa de subvencions anuals “Impulsem el Que Fas” i a la feina conjunta d’institucions públiques i d’una gran diversitat d’agents del sector de la restauració i l’agroecologia que hi han participat. Actualment, més de 20 menjadors estan en procés de certificació i la nova instrucció de compra pública alimentària de l’Ajuntament de Barcelona l’ha incorporat com a criteri a considerar en les licitacions públiques.
D’aquesta manera s’aposta per un segell que ofereix a les consumidores (en aquest cas de menjadors escolars i altres col.lectivitats) la garantia, en base a la traçabilitat que proposa el segell, que les gestores s’abasteixen de productes que compleixen la normativa ecològica i que han estat produïts “localment”. Al mateix temps, la proposta ofereix a les administracions públiques que gestionen licitacions públiques d’aquests àmbits, una eina per a poder incorporar als plecs i facilitar la tasca d’elecció de proveïdors compromesos amb aquests criteris.
Desafiaments i propostes de futur
Donat el caràcter l’innovador d’aquest segell, Xamec ha impulsat un Grup Motor on participen la certificadora Intereco, l’Ajuntament de Barcelona, la Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Aquest grup ha realitzat un procés extens el darrer any per a afiançar l’Ecolocal. Durant el procés, s’ha obert un ampli debat on s’han analitzat experiències Europees i s’ha dut a terme un extens anàlisi, amb la col.laboració en l’apartat jurídic de Mensa Cívica i el Grupo de Compra Pública Verde de la Universidad de Alcalà. Tota aquesta ingent tasca ha anat destinada a perfilar els aspectes tècnics de la certificació per tal de que pugui ser incorporada amb garanties als plecs de licitacions de menjadors de col.lectivitats (inicialment escolars tot i que el sistema tindria recorregut per a poder-se implementar més enllà, donada, a més, la necessitat de fomentar aquest model en tots els àmbits a la llum de l’emergència climàtica i tenint en compte criteris de sostenibilitat i salut).
En aquest context, el desafiament principal que encara el segell i avaluació dels plecs de contractació, i també les entitats compromeses amb la implementació d’aquest tipus de criteris rau, principalment, en com s’hauria d’especificar en els plecs públics el criteri de proximitat, ja que a nivell legislatiu no hi ha una directiva clara al respecte que permeti superar les restriccions que marquen la legislació europea de compra pública quant a la lliure competència.
Continuant el procés realitzat pel Grup Motor d’Ecolocal s’ha pogut determinar que un criteri territorial/administratiu (provincia, comunitat autònoma) no és defensable jurídicament, ja que suposa un greuge comparatiu i pot ser fàcilment impugnable.
A partir, doncs, d’analitzar experiències en aquest sentit i de revisar jurídicament com hauria d’articular-se, efectivament el criteri local, es planteja la següent possibilitat:
Determinar circuits curts de comercialització, els quals tenen pocs intermediaris i, per tant, garanteixen:
- Menor petjada ecològica deguda al transport i la logística.
- Més frescor i, per tant, major benefici per a la salut de les persones consumidores.
Ambdós criteris poden ser utilitzats alternativament per a fer esment a la proximitat sense resultar discriminatoris i, per tant, podrien ser incorporats a les licitacions públiques per tal d’afavorir el producte local. A la pràctica, fins ara, era possible dividir contractes o prioritzar aquells productes amb garantia IGP/DOP semblaria adient expressar-los a partir d’una delimitació kilomètrica, que és la que utilitza Ecolocal en la seva certificació. No obstant en aquest sentit, el Grupo de Investigación de la Compra Pública Verde de la UAH ha elaborat aquest informe on argumenta com hauria de ser la justificació de la qüestió territorial dins els plecs de licitacions públiques.
Caldrà, però, seguir treballant de la mà de les administracions i ens encarregades de redactar les licitacions per a aterrar aquests criteris amb solvència als redactats concrets i seguir avançant cap a un model de menjadors col.lectius més sostenible ambiental i socioeconòmicament.
