ECOLOCAL I EL DEBAT SOBRE EL PRODUCTE DE PROXIMITAT ALS MENJADORS ESCOLARS

Què és Ecolocal? 

Obrint camí vers la compra pública responsable

Per altra banda, Ecolocal promou l’ús de productes ecològics certificats, el que incideix en pràctiques agrícoles de menys impacte i la sostenibilitat ambiental. La defensa i promoció dels aliments ecològics locals incideix no  només en la reducció d’emissions de CO2 evitant els aliments quilomètrics, sinó també en l’adaptació de la  pagesia al canvi climàtic (foment la diversitat en la producció, creació de relacions de suport enfront, afectacions per situacions meteorològiques extremes…).

Durant el període 2020-2024, la XAMEC ha liderat el projecte de creació i implantació del segell Ecolocal. El projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del Programa de subvencions anuals “Impulsem el Que Fas” i a la feina conjunta d’institucions públiques i d’una gran diversitat d’agents del sector de la restauració i l’agroecologia que hi han participat. Actualment, més de 20 menjadors estan en procés de certificació i la nova instrucció de compra pública alimentària de l’Ajuntament de Barcelona l’ha incorporat com a criteri a considerar en les licitacions públiques.

D’aquesta manera s’aposta per un segell que ofereix a les consumidores (en aquest cas de menjadors escolars i altres col.lectivitats) la garantia, en base a la traçabilitat que proposa el segell, que les gestores s’abasteixen de productes que compleixen la normativa ecològica i que han estat produïts “localment”. Al mateix temps, la proposta ofereix a les administracions públiques que gestionen licitacions públiques d’aquests àmbits, una eina per a poder incorporar als plecs i facilitar la tasca d’elecció de proveïdors compromesos amb aquests criteris.

Donat el caràcter l’innovador d’aquest segell, Xamec ha impulsat un Grup Motor on participen la certificadora Intereco, l’Ajuntament de Barcelona, la Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Aquest grup ha realitzat un procés extens el darrer any per a afiançar l’Ecolocal. Durant el procés, s’ha obert un ampli debat on s’han analitzat experiències Europees i s’ha dut a terme un extens anàlisi, amb la col.laboració en l’apartat jurídic de Mensa Cívica i el Grupo de Compra Pública Verde de la Universidad de Alcalà. Tota aquesta ingent tasca ha anat destinada a perfilar els aspectes tècnics de la certificació per tal de que pugui ser incorporada amb garanties als plecs de licitacions de menjadors de col.lectivitats (inicialment escolars tot i que el sistema tindria recorregut per a poder-se implementar més enllà, donada, a més, la necessitat de fomentar aquest model en tots els àmbits a la llum de l’emergència climàtica i tenint en compte criteris de sostenibilitat i salut).

En aquest context, el desafiament principal que encara el segell i avaluació dels plecs de contractació, i també les entitats compromeses amb la implementació d’aquest tipus de criteris rau, principalment, en com s’hauria d’especificar en els plecs públics el criteri de proximitat, ja que a nivell legislatiu no hi ha una directiva clara al respecte que permeti superar les restriccions que marquen la legislació europea de compra pública quant a la lliure competència.

Continuant el procés realitzat pel Grup Motor d’Ecolocal s’ha pogut determinar que un criteri territorial/administratiu (provincia, comunitat autònoma) no és defensable jurídicament, ja que suposa un greuge comparatiu i pot ser fàcilment impugnable. 

A partir, doncs, d’analitzar experiències en aquest sentit i de revisar jurídicament com hauria d’articular-se, efectivament el criteri local, es planteja la següent possibilitat:

Determinar circuits curts de comercialització, els quals tenen pocs intermediaris i, per tant, garanteixen:

• Menor petjada ecològica deguda al transport i la logística.
• Més frescor i, per tant, major benefici per a la salut de les persones consumidores.

Ambdós criteris poden ser utilitzats alternativament per a fer esment a la proximitat sense resultar discriminatoris i, per tant, podrien ser incorporats a les licitacions públiques per tal d’afavorir el producte local. A la pràctica, fins ara, era possible dividir contractes o prioritzar aquells productes amb garantia IGP/DOP semblaria adient expressar-los a partir d’una delimitació kilomètrica, que és la que utilitza Ecolocal en la seva certificació. No obstant en aquest sentit, el Grupo de Investigación de la Compra Pública Verde de la UAH ha elaborat aquest informe on argumenta com hauria de ser la justificació de la qüestió territorial dins els plecs de licitacions públiques.

Caldrà, però, seguir treballant de la mà de les administracions i ens encarregades de redactar les licitacions per a aterrar aquests criteris amb solvència als redactats concrets i seguir avançant cap a un model de menjadors col.lectius més sostenible ambiental i socioeconòmicament.