El 12 de novembre, Barcelona acollirà una trobada per reflexionar sobre el futur de l’alimentació escolar, la salut infantil i el paper de la compra pública en la transformació del sistema alimentari.

Els menjadors escolars són molt més que un espai on dinar. Són espais educatius, de salut i de relació amb el territori, i també una oportunitat per construir un sistema alimentari més sostenible, just i arrelat a la pagesia local.

Amb aquesta mirada, la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) celebra els seus deu anys de trajectòria amb el I Congrés «Cap a uns menjadors escolars ecològics, de proximitat i saludables», organitzat conjuntament amb la certificació Ecolocal. La jornada tindrà lloc el pròxim 12 de novembre al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, i reunirà professionals de la salut, la comunitat educativa, les administracions públiques, la pagesia, les empreses de restauració col·lectiva, les associacions de famílies i altres agents del sistema alimentari.

L’objectiu és compartir coneixements i propostes per avançar cap a uns menjadors escolars que garanteixin una alimentació de qualitat i afavoreixin la presència d’aliments ecològics i de proximitat.

Els menjadors escolars, una qüestió de salut i de model alimentari

Cada dia, milers d’infants mengen als centres educatius. La qualitat dels aliments que arriben als seus plats depèn de múltiples factors: els pressupostos disponibles, els criteris de compra, l’organització de les cuines, la logística i les condicions de producció.

Per això, parlar de menjadors escolars també implica parlar de salut pública, de sostenibilitat ambiental i de les condicions que fan possible una producció alimentària respectuosa amb les persones i el territori.

El congrés dedicarà un espai destacat a la relació entre salut infantil, alimentació i contaminants ambientals. Professionals de la medicina, la pediatria, la nutrició i les ciències ambientals compartiran coneixements sobre els efectes dels contaminants químics i les possibilitats de reduir l’exposició als plaguicides en l’alimentació escolar.

La trobada també abordarà com es pot reforçar la producció ecològica a Catalunya i acompanyar la pagesia en la transició agroecològica. Garantir que els menjadors escolars disposin d’aliments ecològics i de proximitat requereix una base productiva sòlida, circuits de proveïment adequats i una planificació que connecti les necessitats dels menjadors amb les possibilitats del sector agrari.

La compra pública, una oportunitat per transformar els menjadors

Un dels grans reptes que centren aquesta convocatòria és la definició dels pròxims plecs de contractació pública dels menjadors escolars per al període 2027-2028.

Els criteris que s’hi incorporin tindran una influència directa en els aliments que es serveixen als infants i en les oportunitats de la pagesia per proveir els menjadors. La compra pública pot esdevenir una eina estratègica per impulsar la producció ecològica, la proximitat, la qualitat alimentària i unes condicions de servei que tinguin en compte el valor social i ambiental de l’alimentació.

En aquest context, XAMEC treballa en el desplegament de la certificació Ecolocal, adreçada a menjadors escolars, restaurants i col·lectivitats, que permet acreditar la presència d’aliments ecològics i de proximitat. Un dels objectius és afavorir que els seus criteris s’incorporin als processos de contractació pública alimentària.

El congrés vol contribuir a aquest debat amb propostes que tinguin en compte tant la qualitat dels aliments com la viabilitat econòmica i organitzativa dels serveis de menjador.

Deu anys de treball en xarxa

Al llarg d’aquesta dècada, XAMEC ha treballat per connectar els menjadors escolars amb la pagesia agroecològica i promoure un model alimentari més sostenible i equilibrat.

Actualment, la xarxa contribueix a servir més de 23.000 menús diaris en més de 110 menjadors escolars, en col·laboració amb més de 16 empreses de restauració col·lectiva i menjadors autogestionats. Per curs escolar, s’hi serveixen més d’un milió de quilos d’aliments agroecològics, amb més del 93% de compra directa.

Aquest recorregut posa de manifest la capacitat de cooperació entre els diferents agents que fan possible el menjador escolar: pagesia, cuines, equips de gestió, comunitats educatives, famílies i administracions.

El congrés també dona continuïtat a un debat que ja compta amb antecedents al sector. El novembre de 2014, l’Associació Menjadors Ecològics va organitzar a Mollet del Vallès una trobada sota el lema «Compartir i aprendre dels models existents». Deu anys després, la necessitat de compartir experiències i avançar cap a models alimentaris més sostenibles continua sent central.

Un espai de trobada amb veus de diferents àmbits

El programa s’estructura en tres grans blocs:

  • Salut infantil, alimentació i contaminants ambientals.

  • Sistema alimentari, producció ecològica i territori.

  • Menjadors escolars, compra pública i models de gestió.

La jornada comptarà amb una setzena de ponents, entre els quals hi ha el metge i investigador Nicolás Olea, la doctora agrònoma M. Dolores Raigón, el pediatre mediambiental Ferran Campillo, l’especialista en contaminació química Koldo Hernández, l’experta en contractació pública ecològica Ximena Lazo Vitoria i la investigadora Katrin Kössler, de l’Institut LEL del Ministeri d’Alimentació de Baden-Württemberg.

La iniciativa compta amb el suport de més de 80 entitats i institucions, entre les quals hi ha col·legis professionals, universitats, empreses del sector ecològic, associacions de famílies i administracions públiques.

La jornada es tancarà amb la lectura d’un manifest sectorial elaborat conjuntament amb la SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica). El document recollirà propostes per al futur dels menjadors escolars a Catalunya, amb una atenció especial als plecs de contractació pública del període 2027-2028.

Construir conjuntament el futur de l’alimentació escolar

El I Congrés de Menjadors Escolars Ecològics vol contribuir a fer avançar un model en què la salut dels infants, la qualitat alimentària, la producció agroecològica i la viabilitat dels menjadors formin part d’una mateixa mirada.

Per a XAMEC, aquest aniversari és una oportunitat per reunir els agents implicats, compartir experiències i impulsar propostes concretes que connectin les polítiques públiques amb les necessitats dels centres educatius i de la pagesia.

Informació del congrés

  • Data: 12 de novembre de 2026

  • Horari: de 9.00 a 18.00 h

  • Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, passeig de la Bonanova, 47, Barcelona

  • Programa i inscripcions: congres.xamec.cat

 

 

 

A la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) entenem el menjador escolar com un espai amb capacitat per generar transformacions que van més enllà de l’àpat. És un lloc on conflueixen alimentació, educació, salut, territori i sostenibilitat.

Des d’aquesta mirada neix CUINA SLOW, un projecte que explora la fermentació vegetal com una eina per avançar en l’aprofitament alimentari i generar noves possibilitats dins del sistema alimentari escolar.

La proposta parteix d’una pregunta senzilla: com podem donar una nova vida als excedents d’hortalisses i convertir-los en aliments de valor per a la comunitat escolar?

Experimentar per aprendre

El projecte ha incorporat una fase d’experimentació i proves pilot que ha permès estudiar les possibilitats de la fermentació vegetal en diferents contextos i aprofundir en les condicions necessàries per desenvolupar productes segurs, estables i adequats per al consum.

Aquest procés ha servit per posar a prova receptes, matèries primeres i processos, i alhora per identificar els aspectes tècnics que cal controlar al llarg de tota la cadena: la selecció de les hortalisses, la preparació, les condicions de fermentació, l’envasat, la conservació, la traçabilitat i la distribució.

Les proves han estat, per tant, molt més que una experimentació culinària. Han permès generar coneixement i avançar cap a un model de transformació dels excedents que tingui en compte tant la qualitat del producte com la seva viabilitat i seguretat alimentària.

De la cuina a un circuit de transformació

L’experimentació també ha posat de manifest la importància de definir quin és l’entorn més adequat per desenvolupar aquest tipus de productes.

La transformació d’aliments fermentats destinats a la comercialització i al consum en l’àmbit escolar requereix espais, equipaments, protocols i sistemes de control adaptats a aquesta activitat. Aquest aprenentatge ha portat el projecte a plantejar un model basat en la transformació en un obrador especialitzat.

Aquest canvi de perspectiva amplia les possibilitats del projecte. Permet treballar amb volums més grans, sistematitzar els processos i incorporar elements essencials com la traçabilitat, la conservació refrigerada i la cadena de fred.

Així, la fermentació passa de ser una pràctica experimental a formar part d’un circuit d’aprofitament alimentari.

 

Del camp a l’escola

Un dels resultats més interessants de CUINA SLOW és haver ampliat la mirada sobre l’origen dels excedents.

Una part important del malbaratament alimentari es produeix abans que els aliments arribin als canals habituals de comercialització. Hortalisses que presenten característiques diferents dels estàndards comercials, excedents de producció o desajustos entre oferta i demanda poden mantenir tota la seva aptitud alimentària i oferir grans possibilitats de transformació.

La fermentació permet explorar una nova via per aprofitar aquestes hortalisses i convertir-les en nous aliments amb identitat pròpia.

El circuit plantejat per CUINA SLOW connecta així diferents fases:

Excedents d’hortalisses → transformació i fermentació → conservació refrigerada → distribució → consum als menjadors escolars

Aquest recorregut permet entendre l’aprofitament alimentari com un procés global, en què la transformació aporta valor i amplia les possibilitats d’ús d’una matèria primera de temporada.

Nous aliments, nous sabors

El valor dels fermentats també es troba en la seva dimensió gastronòmica.

La fermentació transforma les característiques de les hortalisses i genera nous perfils de sabor, aroma i textura. Això obre possibilitats per diversificar els menús i introduir nous formats de consum de les verdures.

Des del punt de vista nutricional, la fermentació pot modificar la composició dels aliments i, segons la matèria primera i les condicions del procés, afavorir la digestibilitat i la disponibilitat de determinats compostos bioactius.

Aquest potencial fa dels fermentats una proposta interessant dins d’una alimentació variada, especialment quan es treballa amb productes locals i de temporada.

Però hi ha encara una altra dimensió: aprendre a fer fermentats és també aprendre sobre els aliments.

Observar com canvien, descobrir els microorganismes que intervenen en el procés, entendre la relació entre temps, temperatura i acidesa o experimentar amb nous sabors són maneres de generar coneixement al voltant de l’alimentació.

Una oportunitat per a la comunitat escolar

CUINA SLOW planteja que els aliments fermentats puguin arribar a l’escola com una part més d’aquest ecosistema alimentari.

El menjador es converteix així en un espai on conflueixen els aliments del territori, els processos de transformació i les experiències de les persones que en formen part.

La incorporació dels fermentats pot contribuir a diversificar les propostes alimentàries i, al mateix temps, generar oportunitats educatives al voltant de l’aprofitament, la sostenibilitat, la cultura alimentària i la ciència.

D’aquesta manera, un excedent pot iniciar un recorregut que acaba convertint-se en un nou aliment, una nova experiència gastronòmica i una nova oportunitat d’aprenentatge.

Dues guies per donar continuïtat al projecte

Tot el coneixement generat durant el projecte s’ha recollit en dues guies complementàries, pensades per facilitar que aquesta experiència pugui continuar creixent.

La Guia per a productors i obradors ofereix eines per explorar la fermentació com a via de valorització dels excedents. Inclou aspectes relacionats amb els processos de fermentació, l’organització de la producció, les fitxes tècniques, els escandalls, la traçabilitat, les bones pràctiques, la conservació refrigerada i la comercialització.

La Guia per a la comunitat escolar apropa la fermentació a les escoles, les cuines i espais de migdia, les famílies i els infants. Explica què és la fermentació, les seves possibilitats dins de l’alimentació i proposa activitats i receptes per descobrir-la d’una manera pràctica i propera.

Les dues guies comparteixen una mateixa mirada i permeten abordar el projecte des de dos extrems complementaris: com transformar els aliments i com incorporar-los a la comunitat escolar.

Continuar transformant

CUINA SLOW ha estat un procés d’experimentació, aprenentatge i adaptació. Les proves pilot han permès identificar possibilitats, ajustar el model i avançar cap a un circuit de transformació més estructurat.

El projecte obre una línia de treball amb potencial per continuar explorant la relació entre aprofitament alimentari, fermentació, pagesia agroecològica i menjadors escolars.

La fermentació ens permet mirar els excedents des d’una altra perspectiva: com una matèria primera que pot transformar-se, adquirir noves qualitats i tornar al sistema alimentari en forma de nous productes.

Perquè aprofitar un aliment també és donar-li una nova oportunitat.

I perquè, quan aquesta oportunitat connecta el territori amb l’escola, la transformació va molt més enllà del producte final.

CUINA SLOW: dels excedents, nous aliments; dels aliments, noves oportunitats per a la comunitat escolar.

Amb el suport de:

CUINA SLOW posa a disposició de la pagesia, els obradors i la comunitat educativa dues noves eines per avançar en l’aprofitament alimentari i incorporar la fermentació als menjadors escolars.

Com podem donar una nova vida als excedents d’hortalisses? Com podem transformar-los en aliments de valor? I com podem apropar la fermentació a les escoles, a les cuines, a les famílies i als infants?

Aquestes preguntes han acompanyat el desenvolupament del projecte CUINA SLOW, incorporació de la fermentació vegetal com a eina per reduir el malbaratament alimentari als menjadors escolars.

Fruit d’aquest procés, posem a disposició de la comunitat dues guies complementàries que recullen coneixements, aprenentatges i eines pràctiques per continuar avançant.

Dues guies, un mateix circuit

El projecte parteix d’una mirada àmplia sobre l’aprofitament alimentari. La fermentació ofereix la possibilitat de transformar determinades hortalisses excedents en nous aliments, connectant diferents moments i actors del sistema alimentari.

La pagesia produeix i aporta els aliments; els obradors poden assumir-ne la transformació; la logística permet articular el circuit; i els menjadors escolars són un espai privilegiat per incorporar aquests aliments i generar nous aprenentatges al voltant de l’alimentació.

Les dues guies responen precisament a aquesta mirada.

Una s’adreça a qui produeix i transforma. L’altra, a qui cuina, acompanya i menja.

 

Guia per a productors i obradors

La Guia per a productors i obradors està pensada per acompanyar la pagesia i els professionals que vulguin explorar la fermentació com una via de valorització dels excedents.

La guia aborda diferents aspectes del procés: des de la identificació i selecció dels excedents fins a la transformació i l’elaboració del producte.

Hi trobem orientacions sobre:

  • la fermentació com a eina de valorització;
  • els tipus de productes fermentats que es poden elaborar;
  • l’organització i les necessitats de l’obrador;
  • els protocols tècnics i els processos productius;
  • les fitxes tècniques i els escandalls;
  • la traçabilitat i les bones pràctiques;
  • la conservació refrigerada i la cadena de fred;
  • i els aspectes econòmics i de comercialització.

La guia vol facilitar que l’excedent deixi de ser vist únicament com un producte amb una sortida limitada i es pugui considerar també una matèria primera per a nous processos de transformació i nous aliments.

 

Guia per a la comunitat escolar

La Guia per a la comunitat escolar amplia aquesta mirada cap a l’escola i està dirigida a cuines i espais de migdia, famílies i infants.

L’objectiu és apropar la fermentació d’una manera entenedora i pràctica, vinculant-la amb l’agroecologia, l’alimentació sostenible i la cultura alimentària.

La guia explica què és la fermentació, quines possibilitats ofereix i quin paper pot tenir dins d’una alimentació variada. També recull propostes per incorporar els fermentats a la dieta i receptes senzilles que permeten experimentar amb aquests processos.

A través d’aquest recurs, la fermentació es presenta com una oportunitat per aprendre fent: observar els canvis que experimenten els aliments, descobrir nous sabors i textures, conèixer tècniques tradicionals i reflexionar sobre l’origen dels aliments i les maneres d’aprofitar-los.

Una eina de sostenibilitat i educació

Les dues guies comparteixen una mateixa idea: l’aprofitament alimentari pot generar valor en diferents àmbits alhora.

Valor per a la pagesia, perquè permet explorar noves vies de transformació dels excedents.

Valor per als obradors, perquè obre possibilitats per desenvolupar nous productes alimentaris vinculats al territori.

Valor ambiental, perquè contribueix a aprofitar millor els aliments i els recursos utilitzats per produir-los.

Valor gastronòmic, perquè incorpora nous sabors, textures i formats.

I valor educatiu, perquè permet parlar d’alimentació, territori, cultura i sostenibilitat dins i fora de l’aula.

La fermentació també pot contribuir a modificar les característiques dels aliments i, segons la matèria primera i les condicions del procés, afavorir-ne la digestibilitat i la disponibilitat de determinats compostos bioactius.

Connectar el camp, l’obrador i l’escola

Un dels aprenentatges del projecte CUINA SLOW és que avançar cap a nous models d’aprofitament requereix connectar les diferents baules del sistema alimentari.

Per això, aquestes guies formen part d’un mateix projecte i es complementen.

La primera aporta eines per fer possible la transformació.

La segona ajuda a donar sentit a aquesta transformació dins de la comunitat escolar.

Entre totes dues, dibuixen un circuit que va:

🌱 del camp → 🫙 a l’obrador → ❄️ a la conservació i distribució → 🍽️ a l’escola.

Un circuit en què els excedents poden convertir-se en nous aliments i en què la transformació esdevé també una oportunitat per reforçar els vincles entre pagesia, alimentació, territori i educació.

Continuar avançant

La publicació d’aquestes dues guies és un nou pas dins del projecte CUINA SLOW.

Recullen els aprenentatges generats durant el procés d’experimentació i ofereixen una base per continuar desenvolupant aquesta línia de treball, aprofundint en els processos, els productes, els circuits i les formes d’incorporar els fermentats als menjadors escolars.

Perquè transformar un excedent també pot significar crear una nova oportunitat alimentària.

I perquè la cuina escolar pot ser un espai privilegiat per connectar allò que passa al camp amb allò que arriba a la taula.

📚 Ja podeu consultar les dues guies del projecte CUINA SLOW:

Guia per a productors i obradors
Una eina per explorar la fermentació com a via de valorització i transformació dels excedents.

Guia per a la comunitat escolar
Un recurs per apropar la fermentació, l’aprofitament alimentari i la cultura alimentària a les escoles, les famílies i els infants.

CUINA SLOW: del camp a l’escola, transformant els excedents en noves oportunitats.

Amb el suport de: